Jaume I
El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de conquestes per la seva extensió continental i mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I, el Conqueridor, i Pere II, el Gran. Aquest capítol es centrarà bàsicament en la figura de Jaume I i les seves conquestes tan conegudes com les de Mallorca (1229), València (1232-245) i Eivissa (1 235).
Jaume I va ser comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i de Mallorca i senyor de Montpellier. Va néixer a Montpellier l'any 1213 i va morir l'any 1276 a València, fill de Pere I, el Catòlic, de Maria de Montpellier.
CONQUESTA DE VALENCIA:
La conquesta es va veure afavorida pel declivi de l'imperi Almohade, en ràpida descomposició des de la derrota de les Navas de Tolosa -1212-, i per la inestabilitat i les pugnes internes de la classe dirigent islàmica, que van repercutir en la seva capacitat defensiva. La crisi de les estructures de poder islàmiques facilitava així l'avanç dels regnes cristians, immergits en una dinàmica d'expansió feudal.
L'èxit de les incursions protagonitzades a títol particular per alguns membres de la noblesa aragonesa, impulsà la Corona a assumir directament l'empresa militar de la conquesta que es desplegà en tres fases: La primera es va concretar en l'ocupació de les terres del nord fins a Borriana, que caigué el 1233, la segona, culminà amb la presa de València el 1238, l'expansió arribà fins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el 245, va fixar provisionalment a Biar els límits del nou regne, d'acord amb els tractats signats amb Castella. Les comarques meridionals, d'Alacant a Oriola no foren annexionades fins el 1304, quan Jaume II establí en el curs baix del Segura la nova i definitiva frontera entre els regnes de València i Múrcia. La conquesta va alterar profundament les estructures de la societat islàmica, ja que la població mudéjar, desallotjada de les ciutats i confinada a les valls de l'interior, es va veure sotmesa a la mala organització social implantada pels cristians.
D'altra banda, la distribució del territori entre la noblesa, registrada pel mateix monarca en el llibre de repartiment, a més de recompensar la seva participació en la conquesta, facilitava una ràpida organització del país, amb la submissió de les comunitats mudéjars i l'enquadrament senyorial dels repobladors cristians.
La repoblació cristiana va ser mes intensa a les comarques septentrionals i el litoral, mentre que a les terres del sud i a les muntanyes de 'interior la població musulmana va continuar sent majoritària durant tota l'Edat Mitjana.
El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de conquestes per la seva extensió continental i mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I, el Conqueridor, i Pere II, el Gran. Aquest capítol es centrarà bàsicament en la figura de Jaume I i les seves conquestes tan conegudes com les de Mallorca (1229), València (1232-245) i Eivissa (1 235).
Jaume I va ser comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i de Mallorca i senyor de Montpellier. Va néixer a Montpellier l'any 1213 i va morir l'any 1276 a València, fill de Pere I, el Catòlic, de Maria de Montpellier.
CONQUESTA DE VALENCIA:
La conquesta es va veure afavorida pel declivi de l'imperi Almohade, en ràpida descomposició des de la derrota de les Navas de Tolosa -1212-, i per la inestabilitat i les pugnes internes de la classe dirigent islàmica, que van repercutir en la seva capacitat defensiva. La crisi de les estructures de poder islàmiques facilitava així l'avanç dels regnes cristians, immergits en una dinàmica d'expansió feudal.
L'èxit de les incursions protagonitzades a títol particular per alguns membres de la noblesa aragonesa, impulsà la Corona a assumir directament l'empresa militar de la conquesta que es desplegà en tres fases: La primera es va concretar en l'ocupació de les terres del nord fins a Borriana, que caigué el 1233, la segona, culminà amb la presa de València el 1238, l'expansió arribà fins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el 245, va fixar provisionalment a Biar els límits del nou regne, d'acord amb els tractats signats amb Castella. Les comarques meridionals, d'Alacant a Oriola no foren annexionades fins el 1304, quan Jaume II establí en el curs baix del Segura la nova i definitiva frontera entre els regnes de València i Múrcia. La conquesta va alterar profundament les estructures de la societat islàmica, ja que la població mudéjar, desallotjada de les ciutats i confinada a les valls de l'interior, es va veure sotmesa a la mala organització social implantada pels cristians.
D'altra banda, la distribució del territori entre la noblesa, registrada pel mateix monarca en el llibre de repartiment, a més de recompensar la seva participació en la conquesta, facilitava una ràpida organització del país, amb la submissió de les comunitats mudéjars i l'enquadrament senyorial dels repobladors cristians.
La repoblació cristiana va ser mes intensa a les comarques septentrionals i el litoral, mentre que a les terres del sud i a les muntanyes de 'interior la població musulmana va continuar sent majoritària durant tota l'Edat Mitjana.
LA MOCADORA:
Agullent organitza una ‘mocadorà’ pel 9 d’Octubre
Els infants que dissabte 6 d’octubre passen per Agullent podran participar d'una mocadorà, una iniciativa novella a la localitat i la comarca. La mocadorà del 9 d’octubre, diada de Sant Dionís, és un costum originari de València que consisteix a regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà, coincidint amb les celebracions històriques en record a la data simbòlica de fundació del Regne de València per part del rei Jaume I
Dins dels actes programats amb motiu de la diada valenciana, la regidoria de Cultura d’Agullent ha preparat per a aquest dissabte 6 d’octubre a les 10:30h del matí, un taller per a xiquets i xiquetes, inspirat en la mocadorà. Els participants, que han de ser majors de 3 anys, confeccionaran dolços de massapà i xocolata, i després els embolicaran en un mocador de roba, agafat per les quatre puntes, tal i com marca la tradició. L’activitat, que s’efectuarà a la sala multiusos de la Font Jordana, s’aprofitarà per donar a conèixer als xiquets, de forma breu, dinàmica i entretinguda, la història del 9 d’Octubre i d’alguns costums del nostre país. A més de la mocadorà de dissabte, per aquesta commemoració la regidoria de Cultura també ha organitzat diversos actes. Així, el dimarts 9 d’octubre a les 8 del matí s’efectuarà un volteig general de campanes, a les 9 una despertà amb dolçaines i tabalets i a la 1 del migdia una cercavila a càrrec de l’Agrupació Musical d’Agullent.
Agullent organitza una ‘mocadorà’ pel 9 d’Octubre
Els infants que dissabte 6 d’octubre passen per Agullent podran participar d'una mocadorà, una iniciativa novella a la localitat i la comarca. La mocadorà del 9 d’octubre, diada de Sant Dionís, és un costum originari de València que consisteix a regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà, coincidint amb les celebracions històriques en record a la data simbòlica de fundació del Regne de València per part del rei Jaume I
Dins dels actes programats amb motiu de la diada valenciana, la regidoria de Cultura d’Agullent ha preparat per a aquest dissabte 6 d’octubre a les 10:30h del matí, un taller per a xiquets i xiquetes, inspirat en la mocadorà. Els participants, que han de ser majors de 3 anys, confeccionaran dolços de massapà i xocolata, i després els embolicaran en un mocador de roba, agafat per les quatre puntes, tal i com marca la tradició. L’activitat, que s’efectuarà a la sala multiusos de la Font Jordana, s’aprofitarà per donar a conèixer als xiquets, de forma breu, dinàmica i entretinguda, la història del 9 d’Octubre i d’alguns costums del nostre país. A més de la mocadorà de dissabte, per aquesta commemoració la regidoria de Cultura també ha organitzat diversos actes. Així, el dimarts 9 d’octubre a les 8 del matí s’efectuarà un volteig general de campanes, a les 9 una despertà amb dolçaines i tabalets i a la 1 del migdia una cercavila a càrrec de l’Agrupació Musical d’Agullent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario